Beakmaaaaaaaaaaaan! Anunci: Un espectacle de ciència infantil de dissabte al matí basat en una tira còmica premiada titulada Pots amb Beakman i Jax , El món de Beakman va ser un ritme trepidant a través de moltes qüestions científiques, algunes de les quals es consideren brutes, com ara 'Com es formen els mocs?', 'Què és el vòmit?', 'Què causa l'olor dels peus?' i 'Per què fem pets?' (que es va emetre al final de la sèrie).
L'espectacle va protagonitzar Beakman, interpretat pel titellaire Paul Zaloom, mentre responia les preguntes dels espectadors amb una perruca de torre estranya i una bata de laboratori verda. L'ajudant en la seva recerca de la ciència és el tipus de vestit de rata (i un escèptic resident que seria un Deadpan Snarker si no s'equivocava tot el temps) Lester (interpretat pel difunt titellaire Mark Ritts) i el encantadora i jove assistent femenina, de les quals finalment n'hi hauria tres ( Alanna Ubach com a Josie; Eliza Schneider com a Liza; i Senta Moses com a Phoebe).
Anunci:L'estructura de l'espectacle estava força controlada per ser tan caòtica. Cada episodi va començar amb The Teaser , en què els pingüins del Pol Sud Don i Herb (aCridaral Sr. Wizard, també conegut com Don Herbert) va encendre el programa després d'algunes enginyoses bromes. El primer acte es va centrar completament en una pregunta (o, menys sovint, en una sèrie de preguntes que giren al voltant d'un mateix tema). El segon acte va ser Beakmania, una cursa ràpida amb moltes preguntes curtes, seguida d'una parodia més llarga amb un experiment divertit o The Beakman Challenge. El tercer acte va ser molt semblant al primer, centrat en una altra pregunta única. L'etiqueta va donar a l'espectador una informació més, i després va acabar amb Don i Herb apagant Beakman després d'alguns enginyosos trucs.
Alguns elements bàsics de l'espectacle incloïen Famous Dead Guys que passaven per l'estudi, acompanyats per la sobtada desaparició d'un dels actors ( picar l'ullet ), per abordar la qüestió en qüestió. També hi va haver diverses escenes a més del Beakman Challenge que es va produir a Beakmania, incloses 'Those Disgusting Animals' i 'Cooking with Art Burn'.
Anunci:El programa va durar des del setembre de 1992 fins al març de 1997. Un total de tres temporades i mitja d'espectacles es va estendre fins a cinc temporades completes, primer a TLC, després a CBS. El programa també s'ha produït en sindicació (primer abans de passar de TLC a CBS, després més recentment començant el 2007, amb BKN s'ha sindicat durant uns anys a partir del 1999), així com reposicions doblades a l'espanyol al bloc infantil d'Univision. Planeta U . El mateix Zaloom encara interpreta a Beakman en espectacles en directe, fins i tot a llocs com Brasil i Mèxic, on la popularitat de Beakman està al sostre gràcies al fet d'haver estat dirigit a les xarxes locals de cable (TV Cultura al Brasil, The WB i Once TV a Mèxic).
Com va córrer durant el mateix tram que Bill Nye el noi de la ciència , els dos espectacles es comparen sovint.
Els glops! Els pitaré! Anem a Caramelldansen!
- Mirada a part: Lester sovint es gira cap a l'audiència per fer un comentari sarcófon. O un joc de paraules. O un joc de paraules sarcófago.
- Sentiment d'esquer i canviar: diverses vegades després de mostrar alguna cosa al públic, es veu a Lester plorant. Els altres solen pensar que la presentació l'ha emocionat fins a les llàgrimes, però en Lester sempre els diu que alguna altra cosa l'està fent plorar, com 'Estàs parat a la meva cua' o 'M'he quedat sense crispetes'.
- Convertir-se en el vestit: En certa manera; Aparentment, en Lester té una connexió empàtica amb el seu vestit de rata... que el fa plorar quan en Beakman es posa a la cua del vestit, i que fa que esclati en riures quan algú li fa pessigolles als peus de la rata... quan ni tan sols els porta.
- Brick Break: fet en un 'Segment Wide Beak-World of Sports', amb Lester trencant-se la mà al tauler, i després Phoebe trencant-la amb èxit.
- Brooklyn Rage: Art Burn the diner cook Art Burn : Jo! Sortiu de la cuina!
- Butt-Monkey: El pobre Lester no pot agafar un descans...
- Devolució de trucada:
- Molts accessoris que s'utilitzaven anteriorment en demostracions es veuen al voltant del centre, sobretot el diagrama de funcionament d'un motor d'automòbil.
- Quan Lester presenta en Beakman a la seva 'núvia', Cindy the Camel, Beakman li pregunta què li va passar a Rhonda la vaca de la temporada anterior. Apunta els jocs de paraules de la vaca.
- Eslògan 'Bada-Bing, Bada-Bang, Bada-Boom'.
- Eslògan de Mad Libs: part de l'inici de Beakmania: 'Vostè [X] 'em, els faré [alguna cosa que rimi amb X], anem a [ballar]!'
- Cada vegada que apareix una referència a quilòmetres: 'Per descomptat, EL TEU KILOMETRAGE POT VARIAR'.
- 'Res desapareix!' Aviat es va substituir per 'Tot va a algun lloc!'notaLa qual cosa pot aplicar-se a la conservació d'energia, o productes de rebuig com el fum o els contaminants de l'aire: no simplement han desaparegut, sinó que han anat a un lloc que potser estàs ignorant.
- Amb freqüència s'utilitzaven diverses veus en off tallades a crits, la majoria de vegades 'ALERTA DE LLAPIS!' davant d'una llista de coses per a un experiment i 'REPLAY!' per... bé, repeticions.
- Creepy Cockroach: El segon 'AQUELLS ANIMALS FAGUTS!' segment. Tan fàstic, van espantar la Liza prou com per requerir una segona presa.
- Crossdresser: Lester de vegades es posarà un vestit sobre el vestit de rata, el més famós al 'WHAT'S 4 LUNCH?' segments.
- Deadpan Snarker: Lester intenta en això, i ho seria si no sempre s'equivocava.
- Deliris d'eloqüència:
- Art Burn: 'Eu! Benvingut a mah humil commode!'
- Lester una mica: 'Sóc una víctima de l'evidència de circumnavegació!'
- No expliquis la broma:'Mira, no és graciós quan ho has d'explicar'.'Bé, em podries fer un dibuix, llavors?'
- No ho proveu a casa: poques vegades; la majoria d'experiments es podrien fer a casa si es fessin segons les instruccions i amb la supervisió dels pares i sense substitucions, i de fet, sovint eren dissenyats i animats a fer-los pels nens que veien l'espectacle.
- Estranyesa del pagament anticipat:
- La introducció de Mad Libs Catchphrase a Beakmania no va començar fins al cinquè episodi. A més, en el pilot, Beakman no tenia la seva bata de laboratori, no hi havia Lovely Assistant i Lester era un titella (tal com l'operava Mark Ritts).
- A més, en els primers episodis, es va donar a entendre que Lester era un actor professional que estava atrapat en una mala feina en un programa de ciència per a nens. Els episodis posteriors no esmenten això.
- Programa d'entreteniment educatiu: l'espectacle ensenya als nens sobre ciències generals, encara que en comparació amb el seu contemporani Bill Nye, El món de Beakman s'orienta més cap al costat de l'entreteniment amb burlesques i un humor groller suau.
- Diapositiva vergonyosa:
- Quan Beakman va fer una presentació de diapositives sobre biblioteques, accidentalment va posar-ne una amb la seva roba interior.
- Una presentació de diapositives diferent comença amb Beakman en una diapositiva.
- Tot és millor amb els pingüins: Don i Herb
- Paraules exactes:
- En una de les poques vegades que Lester va ser capaç de fer tècnicament el repte de Beakman, Beakman va desafiar a Lester a aixecar alguna cosa sense aixecar els braços. Va fer que en Beakman l'agafés i després el va amenaçar ell per aixecar-lo.
- L'altra manera: Lester desafia en Beakman a arrencar una agenda telefònica amb les seves mans nues. Beakman truca al seu osset Bruno perquè l'esquilli. 'Aquest és el meu ós, i aquestes són les seves mans! '
- Alguns altres gags estan configurats d'aquesta manera. Observa:
- Amfitrió de l'espectacle infantil emocionat: Beakman és un tipus 2, que limita amb el 3.
- Exposició ja coberta: normalment, quan tant en Beakman com en Lester s'enfronten a un problema, és Beakman qui fa l'explicació. Tanmateix, hi ha diverses vegades a la sèrie en què és Lester qui explica la solució a aquest problema en particular. Subvertit, en Beakman no s'enfada, però li pregunta a Lester com va saber la solució.
- Eye Catch: els para-xocs amb veu robòtica, que, malauradament, no es troben a la còpia de Netflix (tot i que, curiosament, el BKN Eye Catch es troba a la major part de la còpia de la primera temporada).
- The Faceless: Ray el càmera
- Guants sense dits: omnipresents a Liza
- Omplint el silenci: els episodis en si són incapaços de mantenir una calma d'un segon; les trames es mouen a una velocitat vertiginosa per incorporar la màxima acció possible, tots els personatges són propensos a crits i parlants sense demanar-los molt ràpidament, i gairebé tots els moviments sobtats van acompanyats d'un efecte de so Stock igualment sobtat.
- Flanderització: Lester era originalment només un actor format que va ser contractat al programa perquè tenia un mal agent, però després es va tornar molt més repugnant i obtus.
- Gasshole: Lester, és clar. Phoebe : Millor evacuem... abans ell fa.
- Gesundheit: Quan l'inventor cavernícola de la roda es presenta, li dóna el nom 'Og'. 'Og qui?' 'Gesundheit!' ...Lester llavors li diu 'Sr. Gesundheit'.
- Got Me Doing It: unes quantes vegades, en Lester o l'assistent acabarien agafant accidentalment l'accent d'un Famous Dead Guy. Per descomptat, hi va haver altres vegades en què també va ser intencionat.
- Greasy Spoon: Art's Diner.
- Cor grec: Don and Herb
- Hates the Job, Loves the Limelight: Lester, que es queixa habitualment de quedar atrapat en un paper de 'rata de laboratori' de dos bits.
- Sostenint els dos costats de la conversa: Lester ho fa diverses vegades amb un titella de mà (literalment) anomenat 'Scratchy the Chicken'. També ho fa amb un facsímil mal construït d'un lloro per cobrir per no recollir el real que anaven a utilitzar.
- Huracà de Puns: Un cop un episodi quan va aparèixer Phoebe, encara que els primers episodis tampoc no van deixar de banda quan es tractava de jocs de paraules.
- Els humans són els veritables monstres: l'últim 'AQUELLS ANIMALS FAGUTS!' va nomenar els humans com els animals més repugnants de tots, perquè són els únics animals que volen alimentar-se amb verí (fumant i bevent) i, mentre que alguns animals viuen en els productes de rebuig d'altres animals, els humans són prou repugnants per viure en el seu propi compte. residus (contaminació).
- Humor hipòcrita: sobre la pregunta 'Com poden parlar els ocells?' (i recordeu que Don i Herb són pingüins): Do: Els ocells poden parlar? Herba: D'on treuen aquestes coses? Do: Ocells parlants... Herba: De totes les idees.
- Element icònic: qui més que Beakman porta una bata de laboratori de color verd fluorescent? D'acord, a part ell ...
- Canvi de paraules a l'últim segon:
- Han de ser creatius sempre que rimen alguna cosa que acabi en 'cul'. Per exemple, un Beakmania ens presenta:
- Un altre consisteix en que Lester barreja 'Desert' i 'Postres' (perquè pugui tenir un 'gran i bonic banana boat')... amb ell dient 'Bé, doncs, sens dubte he fet una 's' de mi mateix'.
- Leitmotiv: 'El tema de Lester' es reprodueix cada vegada que apareix la rata i diu alguna cosa fora de la paret... que és aproximadament cada 30 segons més o menys.
- Lethal Chef: Art Burn. 'I parlant' d'olors, fes una ullada a aquest nadó aquí mateix! En guardo un per més tard quan faci un lot de la meva salsa secreta!
- Vestuari limitat: es juga una mica diferent amb cada personatge. Lester portava el mateix vestit de rata a cada episodi, les noies tenien un armari força colorit (encara que no un armari il·limitat; veureu la mateixa roba combinada al llarg dels episodis), i Beakman tenia un armari bastant extens de camises lletges, cobert per la seva bata de laboratori verda característica.
- Logotip Joke: aquest programa tenia un coet volant al voltant de la Columbia Torch Lady, que acabava de canviar quan es va estrenar el programa, i la música també va canviar durant la carrera (tot i que a la primera temporada, el logotip d'impressió de Columbia dels anys 80 va aparèixer al crèdits; el modern estava als crèdits de la temporada 2). Malauradament, les darreres sindicacions l'han arrebossat amb el famós logotip de 'Bars of Boredom' de Sony, tot i que Univision torna a reproduir, per sort, conserva el logotip.
- Assistent encantador: comptava amb tres assistents encantadores (Josie, Liza i Phoebe, segons la temporada) i un assistent no tan encantador (Lester).
- Nitro Express:
- En el segment de la dinamita, endevineu quin rosegador va tenir l'encàrrec de portar la nitroglicerina de l'armari de 'COSES REALMENTE PERILLOSES'?
- I, per descomptat, l'objectiu del segment era deixar que el famós Guy mort Alfred Nobel ens expliqués com va poder fer que el Nitro Express fos segur.
- No hi ha danys a cap celebritat: Molts dels Famous Dead Guys es van fer a l'estil d'una celebritat: Ben Franklin era un bromista a l'estil de Rodney Dangerfield; Albert Einstein era un Jackie Mason d'estil alemany, i Charles Goodyear era Jim Backus com Thurston Howell de L'illa de Gilligan .
- Sense quarta paret:
- Normal per a un programa de preguntes per correu electrònic, però encara hi juguen de tant en tant. En un episodi, Lester ofereix una explicació intel·ligent i concisa de la ciència darrere d'un Beakman Challenge. Quan en Beakman li pregunta a Lester com ho sabia, Lester diu que va llegir les cartes d'en Beakman. I després, per descomptat, Beakman conversa regularment amb Ray the Cameraman.
- Quan parlem d'endolls elèctrics:
- Non Sequitur, *Thud* : Lester fa molts d'aquests... diversos d'ells a ell mateix .
- Implements de fideus : un experiment requereix 'Una bola de bitlles, una motoserra, una poma Macintosh, una imatge de Raymond Burr amb pantalons curts assegut sobre un moble de vinil...' Malauradament, això s'interromp abans de saber què implica.
- Bonificació parental: no només totes les danses a les quals fa referència a Beakman a la introducció de Beakmania són balls reals (i es fan com ell ho fa), sinó que els assistents sempre criden actors i altres persones en entreteniment que hauria estat rellevant per als pares dels nens. qui hauria vist el programa a mitjans dels anys 90.
- Postmodernisme: ni tan sols intenten fer passar a Lester com una rata real, sempre ha estat un actor amb vestit. Els Famous Dead Guys es fan més directes, ja que el repartiment hi juga, però està clar que estan en Paper Thin Disguises de Beakman i s'espera que el públic també ho sigui. (Ves vegades torna i comença a parlar a l'estil del Dead Guy que acaba de suplantar.)
- El professor: I.M. Boring (o, de tant en tant, I.B. Boring), originalment de la Inert State University, el substitut resident de les pastilles per dormir.
- Nom Punny: Arrendatari, Art Burn, Jim Shorts i Harry Pitts, Axl Greeese, Roy G. Biv, el Gran Bec-ini...
- Motiu de l'arc de Sant Martí: Roy G. Biv (les inicials dels colors de l'arc de Sant Martí del vermell al violeta) és el nom d'un hippie colorit que explica l'espectre visible a 'Scientific Method, Beakmania & Rainbows'. Torna en un episodi de la segona temporada per ajudar a respondre la pregunta 'Per què és blau el cel?'
- Repetiu després de mi : hi ha diversos exemples de Beakman dient 'Diguem X', amb algú més (normalment Lester) dient immediatament X. Una versió divertida d'això, després d'un moment 'a-ha' de Beakman: Lester : Oh, diguem tots 'A-ha', oi? Tots : A-ha! Lester : ...hauriem de?
- Repeat Cut: el programa li va agradar molt; tant per Stuff Bwing Up com per les prafalls de Lester.
- Dispositiu Rube Goldberg: l'invent boig que fa la Liza per raspallar-se les dents d'en Lester mentre dorm.
- Joc de regles: fet per a tots els experiments fets a casa: tingueu sempre la supervisió d'un adult, preneu les precaucions de seguretat adequades, seguiu exactament les instruccions i no feu substitucions.
- Sèrie Fauxnale: l'últim episodi de la temporada 1 contenia un segment que explicava als nens com podien trobar respostes per si mateixos. Això va ser per si la sèrie no es va recollir per a la temporada 2. No només es va recollir, sinó que també es va traslladar a CBS. NOTA : Malgrat això, Philo Taylor Farnsworth havia esmentat que el programa s'havia renovat per a una segona temporada.
- Estereotips del sector de serveis: Art's Diner empra diverses cambreres del tipus Diner 2 (joves i una mica grolleres) que s'assemblen sospitosament als assistents amb perruques de rusc i accents Joisey.
- Història de 'Shaggy Dog':
- Un segment (de camuflatge) té a Lester que intenta amagar-se d'un cobrador de bitllets, obtenint tot tipus de consells sobre com amagar-se a la vista de Beakman i Liza. El cobrador de bitllets apareix al final del segment. Resulta que es diu Bill Collector i només vol l'autògraf de Lester!
- Un altre segment (en sabó) té una carta enviada. Res massa estrany, només que no es pot llegir perquè està massa brut. Lester i Josie inicialment es plantegen descartar-lo, però en Beakman els convenç de mantenir-lo. Amb el temps, Beakman comença a explicar com funciona el sabó, a les respostes col·lectives de Josie i Lester: 'AVANÇA-HI!' Quina és la pregunta de la carta?'Com funciona el sabó?'Per fer-ho encara millor, Beakman comença a tornar a l'explicació només perquè en Lester el talli.
- Cridar: A part de Don i Herb (al Sr. Mag), tenim:
- Diverses cartes 'escrites' pels fills dels membres del repartiment i de l'equip. Si compartien un nom amb un repartiment i/o un membre de la tripulació i eren de l'àrea metropolitana de Los Angeles, podeu estar raonablement segur que era un fill d'un membre de la tripulació.
- Els segments de Nurse Phoebe presentaven una versió escolar de Lester, el 'pobre noi de la classe del Sr. Guenther'. Això es refereix a Al Guenther, el consultor científic.
- Des de la secció Al·lèrgies/Codis Beakmania:
- Es va mostrar el seu treball: però, per descomptat, com que no es pot ensenyar ciència sense saber-ho (i atrezzo al consultor científic Al Guenther per ajudar el repartiment en això). En particular, el segment d'acrobàcies de la pel·lícula va incloure una vinyeta amb els dobles Chuck Picerni. , Jr. i Kane Hodder (sí, això Kane Hodder), que va ajudar a coordinar i fer les acrobàcies mostrades.
- Smarmy Host: parodiat a 'QUÈ ÉS 4 LUNCH?!?' Amb el teu amfitrió, Steve Shallow!
- La neu significa fred: cada episodi comença, acaba i ocasionalment s'interromp per una escena de dos pingüins veient l'espectacle des del pol sud. Neva perpètuament durant totes les seves escenes, cosa que és particularment interessant perquè en una sessió de preguntes i respostes ràpides, Beakman assenyala explícitament que el pol sud en realitat rep molt poca neu. herba : Don, has sentit el que en Beakman va dir sobre la nostra neu? Don : Sí! Va dir que es fon a la teva boca, no a la teva terra!
- Convidat especial: Evitat. Cada Famous Dead Guy (i Girl) era algun membre del repartiment, generalment Beakman.
- Tot i que Jean Stapleton va ser convidat com a mare de Beakman un parell de vegades. (La seva filla formava part del personal de producció.)
- Cada assistent va fer una Famous Dead Girl: Josie com Marie Curie (reaccions nuclears), Liza com l'astrònom Maria Mitchell (cometes), Phoebe com Cleopatra (cosmètica).
- Lester va ser un Famous Dead Guy exactament una vegada: com la meitat dels Montgolfiers, els germans que van popularitzar el globus aerostàtic.
- Substitut sospitosament similar: dues vegades amb l'ajudant jove i encantadora. Josie deixa pas a Liza, que li donaria pas a Phoebe.
- Agafa això! :
- 'Anem Macarena!' ' NO FEM! '
- 'Però mare, cap dels altres nois de ciències de la televisió ho va deixar els seus les mares fan coses...'
- '*assenyalant a Rússia* Aha! Crec que acabo de descobrir on del món és Carmen Sandiego... *aixafa i treu 'Carmen' fora del globus*
- Tira un os al gos:
- En un episodi, Lester va proposar un repte propi, on va demostrar a un Beakman que dubtava que és possible trencar una agenda per la meitat amb les mans nues.
- Subvertit en un altre Lester Challenge, en el qual va desafiar en Beakman a fer 5 caselles en 4 movent (no eliminant) 2 línies. Just quan sembla que en Lester ha guanyat, Beakman aconsegueix aconseguir-ho. Per descomptat, en Lester sí que li va respondre col·locant-li un cartell 'KICK ME' a l'esquena.
- Tortura de pessigolles: En el segment de mesura, Beakman compara les mides dels peus de Phoebe i Lester per explicar la necessitat de mesures estandarditzades. Beakman fa pessigolles repetidament al peu de Phoebe, que al seu torn fa pessigolles al peu de disfressa de rata de Lester. D'alguna manera, Lester està histèric. Al final del segment, ell fa pessigolles al peu de Phoebe i ella li dóna una puntada de peu a la cara mentre ella riu histèricament. Pel que sembla, això també n'era un exemple
Llança-ho! , com Senta Moses 
que els seus peus són realment molt pessigolles. - Fe inquebrantable en els frens: Beakman fa el truc de la 'bola de bitlles a la corda' i, malgrat les nombroses bromes de rinoplàstia de Josie i Lester, se'n surt il·lès.
- Què és un Henway? : Don i Herb utilitzen l'acudit titular, però també utilitzen una altra versió: Don : Així que estic patinant pel gel, teixint un jersei i un policia de pingüins intenta aturar-me. herba : Què va dir? Don : Va dir: 'Atura't'! I vaig dir: 'No! Cardigan!'
- Per què em mires així? : Sempre que cal fer alguna cosa degradant, totes les mirades es tornen cap a Lester, que diu la línia.
- Wiki Walk : Beakman es va avançar al seu temps: en l'episodi on dona el procés per buscar respostes (vegeu Science Marches On ) també esmenta com buscar investigacions sobre un tema et pot portar a conèixer altres temes, una definició perfecta d'un Wiki Walk anys abans que existissin les wikis.
- La teva mare :
- A l'episodi sobre codis, Beakman demana a Lester que llegeixi un codi que va fer que diu 'La teva mare porta peus de rata'.
- Un altre segment: 'Hola mare de Lester! Com va el menjar a la presó?
Llança-ho! , com Senta Moses 
que els seus peus són realment molt pessigolles.
