Pel·lícula / Una nit d'un dia dur

La primera pel·lícula de The Beatles. Va proporcionar caricatures clares dels membres de la banda, no ideals, però millor que els Band Toons. I va ajudar a alimentar el fenomen que mostrava a la pantalla.

És només un dia i mig normal a la vida de John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr: Un tren i una habitació i un cotxe i una habitació i una habitació i una habitació; entrevistes i assajos i actuacions. Tanmateix, és una mica més inusual que la majoria dels dies normals, perquè Paul ho és suposat per estar vigilant el seu avi 'molt net', un 'rei batedor'.^notaés a dir, 'alborotador de primer ordre'Però des de quan els Beatles, fora de l'escenari, han fet el que havien de fer?

Estrenada durant el cim de la Beatlemania el 1964, la pel·lícula s'ha convertit en un clàssic de culte a causa de les seves nombroses innovacions en cinematografia (sobretot la invenció de la presa de càmera de mà i el seu ús de les preses a vista d'ocell durant el 'Can't Buy Me'). seqüència d'amor). A causa d'aquestes innovacions, es va incloure Revista Time la llista de 2005 de les seves 100 pel·lícules atemporals i essencials.

Va ser dirigit per Richard Lester, que va fer molta comèdia surrealista (abans havia treballat en adaptacions cinematogràfiques de The Goon Show ), alguns dels quals es veuen en aquesta pel·lícula. L'avi de Paul va ser interpretat per Wilfrid Brambell, un veterà de la televisió britànica de l'època. El guionista va ser Alun Owen. Owen va passar una setmana amb el grup per escriure el guió adequat i va ser nominat a l'Oscar. Tanmateix, si voleu esbrinar què hi ha guió i què s'improvisa, el seu guió original s'ha publicat i encara està a la impressió.

Els Beatles més tard van fer quatre pel·lícules més: Ajuda! , Tour de misteri màgic (tot i que aquella va acabar sent una pel·lícula feta per a la televisió), el dibuix animat Submarí groc (tot i que era més un cas de Not Quite Starring ), i el documental real Deixa que sigui.

La banda sonora de culte d'aquesta pel·lícula també ha estat elogiada com una de les millors de la banda. La portada de l'àlbum s'ha convertit en icònica i cançons com 'A Hard Day's Night', 'And I Love Her' i 'Can't Buy Me Love' es van convertir en els 5 millors èxits. 'Things We Said Today' també ha guanyat un estatus clàssic al llarg de les dècades. L'àlbum de la banda sonora té la seva pròpia entrada.

Tropes:

• Al·lusió a l'actor: l'avi de Paul es coneix sovint com a 'net' perquè l'actor, Wilfrid Brambell, va interpretar un 'vell brut' a Esglaonat i Fill (que va engendrar la versió americana Sanford i Son ). Aquestes bromes sovint passaven pel cap dels fans nord-americans, però el públic britànic hauria obtingut les referències immediatament.
• Aerith i Bob:
  • Els directors dels Beatles són Norm i Shake.
  • John, Paul, George i Ringo.
• Tots els altres rens: gran part del conflicte d'aquesta pel·lícula prové de les burles ambigües de Ringo i les seves reaccions. Inicialment subvertit, ja que Ringo ho pren tot amb bon humor, després doblement subvertit quan se'n cansa. Aquesta insatisfacció a foc lent és el que acaba explotant l'avi de Paul.
• Arbres de Nadal d'alumini : durant la seqüència d'obertura, els Beatles es mostren corrent dels fans a l'estació de tren. Bé, excepte en Paul, que s'ha disfressat amb una barba falsa. En els primers anys de la Beatlemania, els Beatles portaven realment disfresses en públic per evitar ser vists. Encara millor, l'escena realment és la de la banda que fuig dels fans, que acabava de quedar atrapada a la pel·lícula.
• Always Camp: Simon Marshall és a parts iguals de campament i productor de televisió atapeït. Ell i la seva tripulació confonen en George com el nou portaveu d'una línia de samarretes per a homes que Simon li encarrega a George que anomena 'equipament i fab i totes les altres hipèrboles de proxeneta'. Quan George els diu 'grotescs' i després crida a l'adolescent resident Susan Campey un ratolí ('Baixem el so i diem coses grotesques'), Simon gira.
• I l'aventura continua: la pel·lícula acaba amb els Beatles cap a un altre concert.
• Antagonista en el dol: durant tot el temps que en John inverteix activament a fer que la seva feina sigui un infern, en Norm sembla bastant devastat quan creu que només l'ha deixat córrer pel desguàs amb l'aigua del bany. (Aquests 'indicis d'humor surrealista' que hem esmentat anteriorment? Un bon exemple, aquí.)
• Llicència artística - Geografia: la pel·lícula narra els quatre que viatgen a Londres per a un concert... excepte que a l'escena inicial estan pujant a un tren a l'estació de Marylebone de Londres.
• Com ell mateix: Bé, és clar.
• Fes una pregunta estúpida... : ...I George respondrà 'Arthur'. Periodista : Com vas trobar Amèrica? Joan : Gireu a l'esquerra a Groenlàndia.
  • Abans, quan en Shake saluda els nois del tren: Sacsejar: Estàs bé, doncs? Joan: No.
• Banyera col·locada de manera incòmode: més aviat com una col·locació incòmode gent , realment. La banyera és en realitat al bany, però per alguna raó en George i en Shaker també han decidit passar l'estona.
• Els banys són divertits: en John està jugant amb submarins mentre es pren un bany de bombolles.
• Bath Suicide: en John s'enfonsa amb això mentre juga amb submarins a la banyera. El seu submarí britànic és 'colpejat' i s'enfonsa a l'aigua fent veure que mor. Jordi: Torpedejat de nou.
• Berserk Button: No toqueu la bateria de Ringo. Ringo Tant de bo els respireu, i jo estic en vaga!
• Big Heroic Run: completa amb un tema Music Power-Up en forma de repetició de 'Can't Buy Me Love'.
• 'Sí' contundent: la resposta de George en una entrevista: Periodista: L'èxit t'ha canviat la vida? Jordi: Sí.
• Incompliment de la promesa de matrimoni: es fa referència quan Paul descriu el seu avi (el vell net) com un 'dolà, un veritable mesclador, que et costarà una fortuna en casos d'incompliment de la promesa'.
• Buxom Is Better: l'avi de Paul, sens dubte, ho pensa. Quan la Gambler Groupie que l'acompanya al casino ( Margaret Nolan ) s'inclina sobre la seva espatlla i mostra el seu escot, ell somriu amb lasciència i diu: 'Aposto que ets un gran nedador'.
• Trucada: en John insulta en Norm dient: 'Ets un porc'. Al final de la pel·lícula, quan en John es queixa d'haver de tocar un altre espectacle, Norm li diu a John (amb un fals accent de Liverpool) 'Ets un porc'.
• Chick Magnet: jugat per riure prop del començament de la pel·lícula.
• Closet Shuffle: algú s'amaga a l'armari en un moment donat, descobert per Ringo.
• Cloudcuckoolander: Ringo, possiblement. A més d'aquella escena amb en John a la banyera.
• Comically Missing the Point: Quan Ringo està assegut sota un assecador de cabells amb una perruca estranya i, de passada, llegeix una revista: Joan: Ringo, què estàs fent? Ringo: Pàgina cinc.
• Cool Old Guy: la travessia de Paul fent l'avi, probablement volia demostrar que la gent gran també podien gaudir de la diversió dels Beatles.
• Creator Cameo: El director Richard Lester apareix durant la panoràmica lenta per l'escenari a 'Tell Me Why' entre els operadors de càmera.
• The Cuckoolander Was Right: Quan Ringo intenta dir als altres que hi ha un home a l'armari, en John i en Paul se'n riuen. Només George és prou savi com per comprovar i, per descomptat, n'hi ha. Jordi: *Encén un cigarret* Té raó, ja ho saps.
• Dance Party Ending : una variant apareix en forma d'un concert prolongat dels Beatles al final.
• Ballar és un negoci seriós: 'Estic feliç només de ballar amb tu'.
• Dancing on a Bus: Els Beatles canten 'I Should Have Known Better' en un vagó d'equipatge en un tren.
• Day in the Life : The Beatles, de gira.
• Deadpan Snarker: els quatre Beatles eren mestres de l'ofici. Moltes bromes es van retirar o extreure d'esdeveniments reals.
  • Cal esmentar especialment la resposta de George de cara completament recta a 'Com dius aquest tall de cabell?' —Arthur.
  • Després que en John aconsegueixi persuadir un 'ello' agre de l'avi de Paul:
  Joan: Pot parlar llavors, oi?
  Pau: És clar que pot parlar, és un ésser humà, no?
  Ringo: Bé, si ho és teu avi, qui sap, ahahaha.
  • John i Ringo es posen descarats amb un home esnob que no vol que s'obrin les finestres o que s'encengui la ràdio:
  Joan : Elimina-ho, Paul, no pots guanyar amb la seva espècie. Després de tot, és el seu tren, no, senyor?
  Home al tren : No em prenguis aquest to, jove. Vaig lluitar la guerra per la teva mena. Ringo : Aposto que et sap greu haver guanyat.
• Departament de Redundància Departament: l'avi de Paul es queixa de viatjar d'aquesta manera: 'Fins ara, he estat en un tren i una habitació, un cotxe i una habitació, i una habitació i una habitació!'
• Descripció Tall: 'Serà vi, dones i cançó quan Ringo en tingui el gust.' Tallat a Ringo fent una mueca mentre menja un entrepà en un pub en algun lloc.
• Diegetic Switch : els Beatles juguen a cartes en una part aïllada del tren mentre les escolars les miren. Comença a sonar 'I Should Have Known Better' i, a mesura que s'escolta el cant, Paul comença a sincronitzar els llavis. El següent que veus són els Beatles que ja toquen amb els seus instruments la resta de la cançó fins que s'acabi el joc de cartes.
• Destrucció digital: la pel·lícula ha passat per almenys dos d'aquests:
  • El primer va ser més Analog Destruction com va passar el 1982, quan la restauració de pel·lícules era una idea nova. Universal volia arreglar la pel·lícula per a una reestrena als Estats Units aquell any, i els que s'encarregaven de la transferència van optar per convertir tota la banda sonora en estèreo en la teoria que l'estèreo és millor que el mono. (Els fanàtics moderns de The Beatles no estan molt d'acord, però el fandom encara s'estava tornant a desenvolupar en aquell moment.) Per acabar, els restauradors llavors va llançar la banda sonora original , fent impossible una restauració legítima.
  • Llavors hi va haver dos intents més de restaurar la pel·lícula, el 1996 i el 2001. La restauració del 2001 per Miramax va intentar deliberadament 'millorar' l'estrena a les sales. Si bé l'ús d'un aspecte teatral modern és comprensible (la pel·lícula va fer breument als cinemes moderns), podrien haver fet que l'aspecte original estigui disponible al DVD. Va utilitzar la controvertida banda sonora de cançons de veu/mono 5.1 (en aquest moment, l'estèreo hauria estat la millor qualitat possible a causa de la restauració de 1982). I encara que no podem estar segurs que la imatge del 2001 sigui menys fidel que la del 1996 (si poguéssim, no necessitaríem tant la restauració de pel·lícules), està clar que fan servir diferents tecles en escala de grisos. L'edició de 1996 sovint té el que sembla la llum que es reflecteix en el fum de l'aire (que pot haver estat o no a l'original); l'edició de 2001 elimina això i passa deliberadament pel clarobscur.
  • Afortunadament, The Criterion Collection va venir al rescat el 2014, llançant una restauració 4K aprovada pel director Richard Lester tant en DVD com en Blu-ray. El llançament no només va restaurar la relació d'aspecte original de la pel·lícula, sinó que també va incloure una banda sonora mono.
• Dirty Old Man : l'avi de Paul, tot i que tothom l'anomena 'net'. Quan es veu per primera vegada al muntatge d'obertura, està mirant una revista de nudis. 'Et costarà una fortuna en casos d'incompliment de promeses'.
• Això et recorda alguna cosa? : El noi de la vora del riu. Presta molta atenció mentre descriu els seus tres millors amics...
• The Eeyore: Ringo, que està mopey i deprimit durant gran part de la pel·lícula, en contrast amb els seus companys de banda més antics.
• Escalating Chase: cap al final, tenim una escena de persecució que inclou tots els Beatles, bobbies de Londres, l'avi de Paul i els directius dels Beatles.
• Moment d'establiment del personatge: John, George i Ringo es presenten corrent per salvar les seves vides dels fans. A més s'estableixen, juntament amb l'avi de Paul, a les primeres escenes del tren.
• Tothom l'anomena 'Barkeep': el nom complet de l'avi de Paul és John McCartney, però pràcticament tothom es refereix a ell com 'l'avi de Paul'.
• Everyone Chasing You : la famosa obertura on els Beatles són perseguits pels seus fans.
• Fake Shemp: per a John durant 'Can't Buy Me Love'. Estava fora de promoció del seu llibre En el seu propi escrit durant la producció, per això no el veus gaire durant la seqüència. A més, aquestes són les cames de Richard Lester que veieu en comptes de les de Paul a les escales d'escapament d'incendis: en Paul tenia massa ressaca per participar.
• Fighting Irish: l'avi de Paul parla amb accent irlandès i és molt combatiu. Fins i tot fa una mica de propaganda republicana quan el porten a la comissaria.
• La pel·lícula de la cançó
• Acabar el diàleg a l'uníson: quan en Paul porta el seu avi en un viatge en tren, en John li pregunta 'Ei, perdoneu-me per preguntar-me, però qui és aquest vell petit?' Després, més tard, el seu director de carretera pregunta el mateix, després encara més tard el seu gerent pregunta, i tots interaccionen a l'uníson.
• Flanderització: Tots els Beatles interpreten versions flandeses de les seves personalitats de la vida real.
• Síndrome del cap flotant: fins i tot en alguns cartells de 1964.
• Seguiu aquest cotxe: un home que intenta robar un cotxe es veu obligat a conduir un agent de policia durant una persecució. El policia no s'adona que està en un cotxe robat.
• The Gadfly: George admet que ell i els altres Beatles són això pel que fa a un model popular del dissenyador de moda Simon Marshall, recordant un incident en què van escriure cartes per elogiar-la falsament i, més tard aquella nit, es van burlar d'ella quan va aparèixer en un programa de televisió.
• Mordassa al nas: Ringo és costellat pels altres pel seu nas. L'avi de Paul mostra el seu talent per a la divisió. avi: Ara, Paulie, no t'has de burlar dels afligits.
  Pau: Va, va, només és una broma!
  avi: Sí, pot ser una broma per a tu, però ho és seva nas. Ell No puc evitar tenir un gran hooter tan horrible. I el seu pobre coll, tremolant sota el pes!
• Gambler Groupies: la dona preciosa ( Margaret Nolan ) que s'uneix a l'avi de Paul al casino.

• Francès gratuït: per marcar Le Cercle Club com un establiment d'apostes elegant, el croupier i el cambrer parlen francès en comptes d'anglès. L'avi McCartney, però, no parla gens l'idioma, així que respon a la pregunta del croupier: 'Alors, monsieur?' ('[Bé], doncs, senyor?') amb 'Soufflé!' (un plat al forn a base d'ou per al qual l'anglès simplement pren en préstec la paraula francesa) i respon a la pregunta del cambrer 'Encore de champagne, monsieur?' ('Més xampany, senyor?') amb 'Oh, sí, i també prendré una mica més de xampany! També diu repetidament 'Bingo!' en lloc del terme de baccarat 'Banco' (per a 'banquer', 'Punto' referint-se al jugador).
• Groupie Brigade: Els Beatles troben diversos a través de la pel·lícula, inclòs un grup d'escolars al tren on embarcaven al principi.^notaCal destacar que una de les col·legials del tren és Pattie Boyd, que després es convertiria en la dona de George Harrison (i més tard la dona del millor amic de Harrison, Eric Clapton, que va escriure 'Layla' sobre ella).
• Ansietat d'alçada:
  • Norm, el gerent dels Beatles, es queixa constantment de l'alçada de Shake. Norma: Deixa de ser més alt que jo! Sacsejar: No és culpa meva...
  • Ringo creu que aquesta és una de les raons per les quals l'enganxen. Jordi: Què et passa, doncs? Ringo: És l'avi [de Paul]. Puc dir que no m'agrada. És perquè sóc petit. Jordi: Ah, tens un complex d'inferioritat. Ringo: Sí, ho sé, per això toco la bateria, sóc el meu factor compensatori actiu.
• Hitler Cam: S'utilitza per emmarcar John Lennon durant la representació de 'If I Fell'.
• Holy Backlight: dos casos. En el primer 'Can't Buy Me Love', quan els Beatles van sortir per primera vegada de l'estudi de televisió i van entrar al camp, el sol s'il·luminen a contrallum mentre pugen les escales avall. I Paul rep això durant un o dos segons, a través d'una llum de l'escenari, prop del final del segment 'I l'estimo'... Què vols dir que no és simbòlic?
• Suèter casolà de l'infern : portat pel director de televisió (que en realitat pertanyia a l'actor i no era un vestit). Els Beatles comenten el ridícul que hi sembla. Joan : Aposto que no té dona. Mira el seu jersei. Pau : mai se sap. Potser l'hagués teixit. Joan : Va teixir ell.
• Humor hipòcrita: Norm fuma un cigar mentre està dret al costat d'un cartell de no fumar.
• Negació d'identitat: en John té el següent diàleg amb una noia aleatòria: Millie: Oh, espera un moment, no m'ho diguis, ets... Joan: No, no ho sóc. Millie: Oh, ets. Joan: No sóc. Millie: Oh, ets, sé que ets. Joan: No ho sóc, no. Millie: T'assemblas a ell. Joan: ho faig? Ets el primer que ho diu mai. Millie: [moviments al mirall] Sí. Mira. Joan: No, els meus ulls són més clars. El nas. Millie: Oh, el teu nas és molt. Joan: Es aixo? Millie: Jo ho hauria dit. Joan: Oh, el coneixes millor, però. Millie: Jo no! Només és un conegut casual. Joan: Això és el que dius. Millie: Què has sentit? Joan: [S'inclina, baixa la veu] És per tot arreu. Millie: Es aixo? És realment? Joan: Mmm, però no ho tindria. Em vaig aferrar a tu. Millie: Sabia que podia confiar en tu. Joan: Gràcies. Millie: ]es posa les ulleres] No t'assembla gens a ell. [John marxa, fent pucheros] Joan: [a ell mateix] Ella s'assembla més a ell que jo.
• Sóc un metge, no un marcador de posició: Ringo: Sóc bateria, no nodrita!
• Instrumentals: Al llarg de la pel·lícula, es poden escoltar interpretacions instrumentals de 'I Should Have Known Better', 'And I Love Her' i 'This Boy'.
• Jerk with a Heart of Gold: John Lennon, com a la vida real. Pot ser que constantment menysprei a Ringo, però 'If I Fell' mostra que intenta —amb èxit— sortir-lo de la seva tristesa. Paul i George, en menor mesura.
• Jerkass té un punt:
  • Quan l'avi de Paul es queixa d'estar 'En un tren i una habitació, un cotxe i una habitació, i una habitació i una habitació!' una de les maquilladores assenteix amb el cap, dient 'Quin vell més net! '
  • L'home del tren no s'equivoca exactament en sentir-se molest perquè els Beatles toquen música forta o la brisa de la finestra oberta; el problema és que actua com un petit dictador alt, pompós i amb títol que sembla creure que el fet que 'vagi en aquest tren amb regularitat, dues vegades per setmana!' significa que està a càrrec tant del compartiment com dels seus companys de viatge.
• Jukebox Musical: la banda sonora de la pel·lícula consta de cançons originals dels Beatles interpretades (en forma preenregistrada) pels Beatles o arranjades per a orquestra pel seu productor discogràfic, George Martin.
• Kensington Gore: jugat amb l'escena d'una cantina: un actor fa servir ketchup primer en el menjar i després a la seva 'ferida'.
• Leitmotiv: 'El tema de Ringo (Aquest noi)'. En realitat, és només una versió instrumental de la cançó 'This Boy', però captura molt bé la malenconia del retir de 10 minuts de Ringo a la pel·lícula.
• Lens Flare: durant 'And I Love Her', mentre la càmera gira cap a la silueta de Paul en un escenògraf.^notaEls executius de United Artists que van veure l'escena estaven convençuts que era un error i van preguntar al productor Walter Shenson sobre això; Shenson va respondre que s'havien passat tot el matí tractant d'aconseguir l'efecte de destello de la lent.
• Life Embellished: La rutina de The Beatles, només amb uns quants trossos d'absurd, va evitar que fos una pel·lícula de diari.
• Metàfora literal: Quan en Ringo decideix deixar el grup per tenir una estona sol. Pau: Ell no ens pot deixar així!
  Joan: No pot? Ho ha fet, fill!
• Realisme màgic: l'escena on els Beatles apareixen fora del tren, perseguint-lo. L'escena on en John desapareix d'alguna manera per un desguàs de la banyera. I, durant el muntatge de la persecució policial, en John porta la manada fora de l'estació... Només per fer pujar també d'alguna manera la rereguarda.
• Resposta del matemàtic: quan s'entrevista als Beatles, moltes de les seves respostes són aquestes: Reporter 1: Digues-me, eh, com vas trobar Amèrica? John Lennon: Gireu a l'esquerra a Groenlàndia. Reporter 2: L'èxit t'ha canviat la vida? George Harrison: Sí. Reporter 3: Creus que aquests talls de cabell han vingut per quedar-se? Ringo Starr: Bé, aquest, ja ho saps, s'ha enganxat ara bé i correcte. Reporter 4: Com dius aquest pentinat que portes? Jordi: Arthur. Reporter 3: Com en dius aquest collar? Ringo: Mmm... Un collar.
• Metaphorgotten: John fa un gag visual on fa veure que bufa una ampolla de refresc, com a 'bufant coca', però és una ampolla de Pepsi!
• Confós amb un impostor: Ringo a la comissaria.
  • També hi ha John i Millie (el maquinista):
  Millie: Hola! Oh, espera un moment! No em diguis qui ets...
  Joan: No, no ho sóc.
  Millie: Oh, ets.
  Joan: No sóc.
  Millie: Oh, ets, sé que ets.
  Joan: No ho sóc, no.
  Millie: T'assemblas a ell.
  Joan: ho faig? Ets el primer que ho diu mai. (etcètera)
  • I després hi ha George a l'estudi de moda:
  Jordi: Ho sento molt, però sembla que hi ha algun tipus de malentès.
  Simon Marshall: Oh, pots sortir-ne amb nosaltres. No heu de fer l'antiga parada de la glòta adenoïdal i continuar en benefici nostre.
  Jordi: Em temo que no ho entenc...
  Simon Marshall: Oh, Déu meu, és un natural!
  Secretari: Bé, jo va fer digues-los que no ens enviïn de veritables.
  Simon Marshall: A hores d'ara haurien de saber que els falsos són molt més fàcils de manejar.
• Confós amb Servidor: Explotat. Com que l'avi d'en Paul juga al club Le Cercle, es queda sense diners. Així que escriu una 'pestanya' en un paper, es posa en un plat, li posa un tovalló al braç (ja porta un vestit molt de cambrer, 'prestat' d'un servei d'habitacions del seu hotel) i s'acosta. a un mecenes, que li paga. A continuació, utilitza els diners per tornar al joc.
• Sra. Fanservice: Margaret Nolan va interpretar a la dona pitjor amb el vestit escot cobert per tot l'avi de Paul al casino.
• Contes de música
• Disfressa de diari prim: utilitzada per Paul, juntament amb una barba falsa, per amagar-se dels fans a la seqüència de crèdits inicials.
• Bon barret: en John porta un bon barret (una gorra, realment) durant gran part de la pel·lícula. És prou bonic que alguns exemplars del seu llibre En el seu propi escrit tenir fotos d'ell amb aquest barret.
• Nice, Mean, and In-Between: els altres tres Beatles cap a Ringo, George (agradable), John (mitjà) i Paul (entremig).
• Vehicle no actor: per als Beatles. Una de les poques vegades en què va sortir bé.
• Incident de fideus: 'Però quan la vaig connectar, només va explotar'.
• Filtre de nostàlgia: 'Coses que hem dit avui'.
• En realitat no és la pregunta definitiva: Periodista: [a Joan] Com vas trobar Amèrica?
  Joan: Gireu a l'esquerra a Groenlàndia.
• No s'utilitza la paraula 'Z': la paraula 'Beatles' mai s'esmenta al diàleg. Tanmateix, 'The Beatles' és clarament visible al bombo de Ringo i a l'helicòpter a l'escena final.
• Oh merda!:
  • La reacció de Ringo després que accidentalment provoqui que la dama a la qual està ajudant caigui a una dolina.
  • La reacció del director de televisió quan l'avi de Paul puja pel pis de l'escenari enmig de la gravació de 'She Loves You'. L'incident probablement va reviure la por del director que el desterro a dirigir 'les notícies en gal·lès de per vida' després de tot.
• Off the Rails: l'avi de Paul està assegut dalt d'un muntacàrregues sota el plató d'una opereta alemanya que forja autògrafs dels Beatles quan sent venir en Norm. Ràpidament s'aixeca, però sense voler activa l'ascensor i interromp l'actuació per disgust del director. Ho torna a fer cap al final, durant el concert dels Beatles mentre toca 'She Loves You', encara que aquesta vegada, Paul només l'empeny fora de l'escenari.
• Teletransportació fora de pantalla: 'Hola, senyor! Senyor! Podem recuperar la pilota?'
• One Steve Limit: Evitat. El nom real de l'avi de Paul és John McCartney, però tothom l'anomena 'l'avi de Paul' per evitar confusió amb John Lennon.
• Oop North: Ringo surt de l'estudi per vagar per Londres pel seu compte: quan un policia li crida per haver llançat un maó al riu, li crida 'Southerner!'. Mentrestant, el mànager de la banda es preocupa per les possibles feines de Ringo, amb el seu 'alliberat al sud desprevingut'.
• Orbital Shot: realitzat durant la seqüència 'Can't Buy Me Love' quan els Beatles van sortir de l'estudi.
• Paparazzi : La pel·lícula tracta això durant l'escena de la conferència de premsa. En un moment donat, un fotògraf omple una bobina de pel·lícula amb George Harrison fent cares a la càmera.
• Paper-Thin Disguise: es veu a Paul amb una barba falsa amb una perilla durant la seqüència d'obertura.
• Una festa, també coneguda com a orgia: els Beatles, confinats a la seva suite d'hotel, descobreixen que l'avi de Paul ha agafat en préstec la roba formal d'un cambrer vell i ha sortit a un club de jocs d'atzar. Paul, ansiós per això, conclou: 'Probablement ja està enmig d'una orgia!' Tots reaccionen amb il·lusió davant la idea i s'afanyen a trobar-lo. Vell cambrer : Espera, què passa? jo? Joan : Ets massa gran.
• Vídeo d'actuació: bona part d'aquesta pel·lícula es qualifica. Tota la pel·lícula és probablement l'Ur-Example of Music Video Tropes.
• Phrase Catcher: 'És molt net'.
  • Durant la primera escena al vagó del tren, la pregunta 'Qui és aquest vell petit?' se li demana prou que quan algú obre la boca per dir-ho, els quatre nois el peguen.
• Interpretant a Gertrude: Wilfrid Brambell era només trenta anys més gran que Paul tot i interpretar el seu avi.
• El poder de l'amor : la majoria de les cançons hi fan referència.
• Puddle-Covering Chivalry: Ringo Starr es treu l'abric per ajudar a una dona a creuar un bassal, però resulta que és un forat i ella cau a la claveguera.
• Ulls de gos i cadells: pràcticament l'expressió predeterminada de Ringo. Sobretot quan l'home del tren li diu que apagui la ràdio. 'Però...'
• Gentleman britànic per excel·lència: els Beatles es troben amb un durant el seu viatge en tren. Joan: Deixa-ho, Paul, no pots guanyar amb els seus. Després de tot, és el seu tren, no, senyor? Home: I no em portis aquest to amb mi, jove. Vaig lluitar la guerra per la teva mena. Ringo: Aposto que et sap greu haver guanyat.
• Comèdia de foc ràpid: la pel·lícula generalment funciona amb la regla de la gràcia, però assoleix un veritable estat de foc ràpid durant la seqüència de la conferència de premsa. Els quatre Beatles, per torns, ofereixen respostes sarcásticas, rígides o simplement absurdes a les preguntes dels periodistes. La veritat a la televisió, ja que realment acostumen a ser idiotes inveterats, i aquesta escena va ser completament accidentada.
• Real Song Theme Tune: la cançó titular.
• La vida real escriu la trama:
  • En molts aspectes, la Beatlemania de la vida real és un exemple evident. Altres exemples menors són George que ensopega i s'escampa amb les maletes durant la persecució inicial (un accident real que va ser deixat a ), i la seqüència de Sad Clown de Ringo caminant pel llac (va ser elogiada com una de les millors actuacions de la pel·lícula, però Ringo va admetre més tard que estava extremadament amb resaca i genuïnament miserable aquell dia).
  • La queixa de l'avi de Paul que 'Fins ara, he estat en un tren i una habitació, un cotxe i una habitació, i una habitació i una habitació!' es basa en queixes reals que tenien els Beatles sobre les gires.
  • I l'aparició disfressada de Paul pot haver-se basat en la seva tendència, almenys en els primers dies de la Beatlemania, a fer-ho exactament perquè pogués vagar pels carrers sense ser molestat.
  • Un home realment va fer una vegada asseguts en un vagó de tren amb els Beatles i digues-los que apaguin la ràdio. Li van dir a Alun Owen, que ho va treballar en el guió.
  • Ringo té més correu de fans és especialment cert. Als Estats Units, Ringo va ser el Beatle més popular.
• Discurs 'La raó per la qual xucles': John n'ofereix un d'inusual bon caràcter cap a l'avi de Paul després de tots els problemes que ha causat. Joan: Coneixes el teu problema, hauries d'haver anat a l'oest a Amèrica. Hauries estat una persona gran de Boston. Però vas equivocar-te, i què va passar? Ets un vell solitari de Liverpool.
  avi: [Agre] Però estic net.
  Joan: [Cinisme alegre] Ets tu?
• Fracàs de reconeixement: en John és reconegut per un fan, però ell la convenç que no s'assembla gens a ell, cosa que ella està d'acord i suposa que no és realment ell! (Aparentment, va ser Truth in Television; David Bowie va recordar una vegada estar molt impressionat per aquesta tècnica quan estava a Nova York amb Lennon i més tard la va utilitzar ell mateix.)
• Cerimònia del tall de la cinta: en John ho parodia en una escena en què els nois estan sent fets a mida per a vestits, agafant les tisores del sastre, dient 'Ara declaro aquest pont obert' i tallant la cinta mètrica del sastre en dos.^notaHi havia una sèrie de preses utilitzant diferents punxons, com ara 'botiga de peix i patates fregides' i 'sinagoga'.
• Regla de tres:
  • Nombre de vegades que Paul respon a la pregunta d'un periodista amb 'No, en realitat només som bons amics', l'última vegada en resposta a una pregunta sobre el seu pare.
  • Nombre de vegades que en Ringo posa el seu abric sobre un bassal perquè una dona hi passi, l'última vegada és... menys útil que les dues primeres.
  • Nombre de vegades que els Beatles condueixen els policies que els persegueixen davant d'un home que intenta robar un cotxe. El lladre intenta semblar discret les dues primeres vegades, però es rendeix i ni tan sols es molesta a intentar amagar el que està fent l'última vegada.
• Mordassa corrent:
  • L'avi de Paul. Està molt net.
  • —Qui és aquest vellet?
• Sad Clown: Ringo, els ulls de cadell i gos del qual i els seus divertits revestiments fan que encaixi amb aquest trope.
• Scooby Stack: realitzat a bord del tren, i fins i tot abans del Trope Namer!
• Serenade Your Lover : els Beatles paròdieu això quan canten 'If I Fell'...to Ringo .
• Loquacitat sesquipediana: El vocabulari de la vida real de Ringo solia ser bastant limitat, la qual cosa fa que sigui hilarant quan deixa caure frases com 'clics burgesos' o 'factor compensatori actiu'.
• Cridar :
  • Ringo és convidat al club Le Cercle, que és on ens van presentar James Bond Dr. No . Les experiències de l'avi de Paul al baccarat parodien encara més l'escena introductòria de Bond.
  • L'avi de Paul que es coneix com un 'vell net' és una referència al paper de Wilfred Brambell com Alfred Steptoe a Esglaonat i Fill , on se'l va burlar constantment com un 'vell brut!'
• Speaking Like Totally Teen: George és portat a un dissenyador de moda (que no sap que ell és el veritable negoci) per veure una mica de roba. Dissenyador: Ara, us agradaran, realment els cavareu. Són fantàstiques i totes les altres hipèrboles proxenetas. Jordi: No em veurien mort en ells. Són morts bruts! Dissenyador: 'Grotty'? Jordi: Sí, grotesc. Dissenyador: ( a l'assistent ) Anoteu aquesta paraula i doneu-la a Susan...
• Squee! : Els extres que interpretaven els fans, essent autèntics fans dels Beatles (cosa que era inevitable si contractaves tres-cents adolescents a Londres el 1964), eren tan bons que els cineastes només podien fer una presa de les escenes rellevants, i aproximadament la meitat de les 'preses' eren més com 'deixeu que els fans vegin els Beatles i, després, mantingueu les càmeres en marxa'. Més tard, un càmera va recordar haver vist el seu dentista durant el rodatge i haver descobert que la seva exposició prolongada a tots aquells crits d'alta freqüència havia fet que les seves dents posteriors suressin.
• 'Agafa això!' petó: Home al tren: Llavors et suggereixo que portis aquesta maleïda cosa al passadís o a alguna altra part del tren on òbviament pertanys. Joan: (inclinant-se incòmodament a prop) Dona'ns un petó.
• La mascota del professor: els altres pensen en Ringo com això; el seu gerent l'estima perquè és l'únic que no és un problema.
• Tempting Fate: quan els Beatles arriben tard a l'assaig, el director de televisió s'enfonsa i amenaça amb petulància que 'si no són en aquest escenari en trenta segons, hi haurà problemes!' Literalment tres segons després d'haver anunciat això, els Beatles pugen tranquil·lament a l'escenari. I per afegir insult a la lesió... Joan: [Al director] Estàs parat, eh? Algunes persones ho tenen molt fàcil.
• Això em recorda a una cançó: en John ho fa cridant 'Montem el programa aquí mateix, sí!' abans que els Beatles assagin un número musical. Estava molest que acabés semblant que anava seriosament. Tanmateix, gran part de la pel·lícula ho evita, ja que tota la pel·lícula s'està construint amb la seva actuació televisiva, de manera que tenia sentit que estiguessin 'assajant' números musicals. Això es deu en part al fet que la banda no és fan d'aquest trope.
• Titulat després de la cançó
• Títol Tema Tune
• Totalment radical: George s'equivoca en participar en una campanya publicitària i el gestor d'anuncis Simon Marshall li ensenya unes samarretes, 'alimentant' en George les línies que ha d'utilitzar. Simon: Ara, aquests t'agradaran. Realment els 'cavaràs'. Són 'fantàstiques', i totes les altres hipèrboles de proxenetas. Jordi: ( després de valorar les samarretes ) No em veurien mort en ells. Són morts bruts. Simon: Grotty? Jordi: Sí. Grotesc. Simon: ( a l'assistent ) Anoteu aquesta paraula i doneu-la a Susan.
• Train Escape: el muntatge d'obertura acaba amb els Beatles saltant a un tren per escapar dels seus fans bojos.
• Troll: l'avi de Paul, el 'rei mesclador', comença baralles a tot arreu on va jugant amb les inseguretats de la gent.
• Truth in Television: una sèrie de gags de la pel·lícula, com ara Ringo que aconsegueix la majoria de correus dels fans, són autèntics fragments de la vida de la banda. El fragment de Mistaken for an Imposter de George Harrison probablement va ser una referència a la seva participació en un concurs de semblants als Beatles amb un nom fals i no guanyant.
• Undercrank: s'utilitza a l'escena després que els Beatles s'escapessin de l'estudi, quan juguen al camp.
• Vista inusualment poc interessant: Ringo: [Obre la porta] Algú de vosaltres va deixar un home a l'armari?
  Joan i Pau: Un home? No siguis tou.
  Ringo: Bé, algú va fer.
  Jordi: [S'aixeca i mira a l'armari] Té raó, ja ho saps.
  Joan: Aquí tens.
• Eufemisme inusual: Norma: El lloc està ple de noies!
  Joan: Si us plau, senyor, si us plau, puc tenir-ne un per fer-me un cop, senyor, si us plau, senyor?
• Joc visual:
  • En John bufa la part superior d'una ampolla de Coca-Cola... Subvertit perquè és una ampolla de Pepsi.
  • A més, quan interpreten 'I'm Happy Just to Dance with You', el conjunt està decorat amb pintures d'escarabats literals.
• Què és un Henway? : Norma : Ringo, què estàs fent?
  Ringo : (mirant des de la revista) Pàgina cinc.
  ...
  Periodista : Com vas trobar Amèrica?
  Joan : Gireu a l'esquerra a Groenlàndia.
• Què fa una X com tu en una Y com aquesta? : A l'escena del vestidor, els Fab Four estan provocant una tempesta. Per no quedar-se menys, el seu assistent Shake li diu això a un maniquí amb la cara en blanc, que en ser inanimat no respon. S'obre el tumbleweed.
• You Are the New Trend : Jugat amb: George fa un gir equivocat en un estudi de televisió i es troba a l'oficina d'un productor 'amb això' que no el reconeix i el pren per un altre posador amb un accent fals. Intenta que en George aparegui en un anunci de roba de moda, advertint-li que serà un paria desconcertat si no juga.
• You Had Us Worried There: Això passa diverses vegades quan els Beatles arriben a un lloc on se suposa que haurien de ser a l'últim moment. Només un o dos d'ells estan en perill de vida.
• Ja saps el que diuen de X... : L'avi de Paul ho fa més d'una vegada. Una vegada, intenta fer-li això a Ringo sobre Ringo : 'Es prendran un nas, ja ho saps.' Però insinuacions similars sobre els companys dels Beatles i els policies després resulten efectives.
• La teva disfressa necessita treballar: una dona es troba amb en John i canvia d'opinió diverses vegades sobre quant s'assembla o no a 'ell' (sense esmentar el seu nom). Poc després, li passa a George, que el porta davant d'un dissenyador de moda que diu que 'Els farses són més fàcils de manejar'.